LOS CACHORROS DE LA NOCHE.
(Para Antonietta Valentina)




ELS CADELLS DE LA NIT


Quan la llum es un cadell de llop orfe
les llanties són boques de sang famolenques
devorant els rosegons de l´ombra moribunda

I els finestrals obrint-se a la nit
assemblen ficcions com a ulls llampant
entre les verdoses foscors del bosc
inundant-se de negrors i de feres salvatjes

És el temps dels sortilegis i les màgies
dels amants clandestins i dels nus robatoris
És el moment de l´ínoportuna resurrecció
del delicte sense sospita i de l´estèril oració
sense cap recompensa esperada

És l´ ínstant atrevit
on la mort es precipita sinistra
ferint les quotidianes raons del viure
amb infidelitats i amb desamors a la vida

És l´hora de fer-se el dormit si es que no dorms
omplint-te bé les butxaques de la incrèdula raó
amb delirants motius per a somiar les il-lussions
acomiadiant-se de violetes y de llums amatista

Es l´ultima oportunitat
d´iniciar la postrera cançó de bresol






LOS CACHORROS DE LA NOCHE


Cuando la luz es un lobezno huérfano
las lámparas como hambrientas bocas de sangre
devoran los mendrugos de la sombras moribundas

Y los ventanales abriéndose a la noche
asemejan ficcticos ojos relampagueantes
entre las verdes oscuridades del bosque
inundándose de negruras y de fieras salvajes

Es el tiempo de los sortilegios y las magias
de los amantes clandestinos y los robos desnudos
Es el momento de la resurrección inoportuna
de delito sin sospecha i de la oración estéril

Es el instante atrevido
donde la muerte se precipita siniestra
hiriendo las cotidianas motivaciones del vivir
con infidelidades y con desamor a la vida

Es la hora de hacerse el dormido si es que no duermes
llenándole los bolsillos a la incrédula razón
con delirantes motivos para soñar ilusiones
recibiéndose de violetas y de luces amatista

Es la última oportunidad
de iniciar tu postrera nana







. por Rosa Iglesias el Dom Nov 22, 2009 8:22 am